El joc heurístic

Tal com vaig explicar a una antiga entrada, Viquipèdia és molt important pel nostre dia a dia tan en l'àmbit privat com en l'educatiu.

Així doncs, un exercici per la classe de GTIC ha sigut localitzar en la versió catalana de la Wikipedia un article que es pugui completar d'una manera significativa o bé cercar-ne un de nou.

Amb la meva companya Laura Blas vam decidir editar l'article de El joc heurístic , ja que vam veure que no acabava d'estar ben estructurat i volíem completar-lo més.

Copyright i Copyleft

Al contari que les Creative Commons, Copyright és un conjunt de normes jurídiques i principis que afirmen els drets morals i patrimonials que la llei concedeix als autors (els drets d'autor), pel sol fet de la creació d'una obra literària, artística, musical, científica o didàctica, estigui publicada o inèdita. 

Símbol de Copyright
(Imatge extreta de Google Imágenes)

Aquest símbol © representa aquest dret; i s'usa per informar el públic que l'obra és original i que la seva reproducció es troba subjecta a drets d'autor. Queda clar que no es protegeixen les idees, sinó l'expressió d'elles.

L'avís que es realitza al públic en la mateixa obra consta de 3 parts:

-El Símbol pròpiament dit © que es pot substituir també per la paraula corresponent, o per la seva abreviatura Copr. (no obstant, es recomana l'ús del símbol perquè així s'està protegit per les lleis que es van aprovar en la Universal Copyright Convention.)
-L'any de publicació. En el cas que siguin diversos anys, aquests van separats per comes o ,si és una sèrie consecutiva d'anys, es posa el primer i l'últim separats també per comes. Sempre la data s'ha d'actualitzar i no pot ser de més d'un any de la data en què es va realitzar la publicació.
-El Nom del qual posseeix el © qui té els següents drets:

• Dret a fer còpies de l'original.
• Dret a distribuir les còpies.
• Dret a realitzar treballs que derivin de l'original com adaptacions, traduccions, etc.
• Dret a l'exposició pública.

Competència comunicativa

La competència comunicativa, segons Gumperz i Hymes (1972) és allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants. 

Per eficaç s'entén aconseguir l'objectiu, i quan parla de contextos culturalment significatius es refereix que no sigui una conversa amb amics o amb familiars.

Sempre hi ha una intenció al darrere de parlar, ja que ningú parla "per parlar". Cal estar atens: que diem, que volem dir i l'efecte que volem que produeixi, per exemple: diem "Algú s'ha deixat la porta oberta", el que volem dir és: "Que algú tanqui la porta" i l'efecte que volem produir és que la porta quedi tancada.

Les tauletes digitals a l'aula d'EI

El passat 14 de novembre de 2014, durant la setmana PRE (pràctica i reflexió educativa) vam tenir una xerrada a la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport de Blanquerna, Universitat Ramon Llull.

Ipad (Imatge extreta
de Google Imágenes)

Ens van explicar que al Col·legi Mare de Déu de la Mercè, situat a Sant Feliu de Llobregat, des de fa 5 anys han posat en marxa un projecte: la digitalització a l'escola. Van començar amb el projecte 1x1 de la Generalitat de Catalunya, després amb les pantalles digitals i ,actualment, amb els ipads.

Identitat i territori

Des de les assignatures de COED i GTIC, vam elaborar una exposició d'entre 8 a 10 minuts en parelles expressant un tema relacionat amb el territori i la identitat que convences el públic, posant de manifest els coneixements sobre comunicació oral, escrita i digital (amb el suport dels mitjans audiovisuals).

Les pautes d’avaluació eren les següents:

• Pel que fa a la comunicació oral: 

• La llengua 
• L'estructura: introducció, desenvolupament i conclusió
• L'ús de marcadors textuals i connectors lògics 
• La fluïdesa 
• La reacció del públic i feed-back 
• L'obertura 
• El tancament 
• La veu: volum, velocitat, vocalització i articulació 
• La postura corporal 
• Els recursos emprats

Comunicador en xarxa

Des de les assignatures de COED i de GTIC, vam dur a terme el treball de Comunicador en xarxa.

Aquest treball va consistir a seguir i analitzar la producció d’un comunicador amb presència a la xarxa i utilitzar eines col·laboratives on-line en el procés, concretament el projecte consta de quatre fases:

FASE 1: FORMACIÓ DE GRUPS

El meu grup està format per la Laura Anglada, la Laura Blas, la Carla Giménez i jo, la Laura Coca.

"La lliçó d'August"

Tal com vaig comentar a l'entrada de booktrailer vaig estar treballant en la creació del Booktrailer. Aquest projecte està format per tres fases:

FASE 1: FORMACIÓ DEL GRUP, ELECCIÓ DEL LLIBRE I FORMULACIÓ DE LA PROPOSTA

Formació del grup:

El nostre grup està compost per tres persones: la Laura Anglada, la Laura Blas i jo, la Laura Coca.

Elecció del grup:

Les tres vam portar un llibre: 

-La Laura Anglada el de Blanca com la neu vermella com la sang.

-La Laura Blas va portar La lliçó d'August.

-I jo el llibre de Querido John.

"Els diumenges, a la tarda"

En relació amb l'entrada que vaig parlar sobre poesia,  us deixo la poesia que em vaig aprendre i vaig recitar davant la classe de COED divendres 12 de desembre de 2014.

Miquel Bauça
(Imatge extreta de Google Imágenes)

Es titula Els diumenges, a la tarda i el seu autor és Miquel Bauça, del qual cal destacar, tal com diu la Viquipèdia, que els seus poemes apareixen a la majoria de les antologies de poesia catalana contemporània, i que va ser reconegut com a poeta des de molt jove amb Una bella història (1962). Bauçà alterna la poesia i la narrativa fins a la publicació d'El Canvi (1998), punt culminant de la seva obra i inici d'un projecte poeticoenciclopèdic que aprofundeix en les seves obres posteriors. La seva mort solitària va trasbalsar el món literari, i va fer més enigmàtica, encara, la figura d'un autor que va voler ser conegut només pels seus escrits.

Flickr

Logo de flickr
Imatge extreta de Google Imágenes.

Flickr és un lloc web gratuït que funciona com a una xarxa social, i que permet emmagatzemar, ordenar, buscar, vendre i compartir fotografies i vídeos on line. 

Va ser creat l'any 2004 per Ludicorp i que l'any següent va ser adquirit per Yahoo!. Actualment Flickr compta amb una important comunitat d'usuaris que comparteix fotografies i vídeos de creació pròpia, cal destacar que s'han publicat més de 6 bilions d'imatges.

La popularitat de Flickr es deu fonamentalment a la seva capacitat per administrar imatges mitjançant eines que permeten a l'autor etiquetar les seves fotografies i explorar i comentar les imatges d'altres usuaris. A més, aquesta comunitat es regeix per normes de comportament i condicions d'ús que afavoreixen la bona gestió dels continguts.

Decàleg del comunicador efiaç

Després de llegir Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat, el decàleg que, juntament amb els altres companys de classe, hem construït és el següent:

1. Ser breu, clar, precís i concís.
2. Mostrar naturalitat i improvisar la mida justa.
3. Elaborar un bon guió (estructura i format) i memoritzar-ne les idees.
4. Dominar el llenguatge no verbal: posició del cos, gestualitat, mirada, vestimenta, actitud i somriure.
5. Controlar la veu: volum, velocitat, vocalització, articulació, actitud i somriure.
6. Controlar els nervis, respiració, silencis i pauses.
7. Dominar la llengua: registres, varietats i llengua escrita.
8. Suports audiovisuals: creativitat i diversitat de mitjans, però sense abusar-ne.
9. Feedback (retoalimentació) i humor: vivències personals, anècdotes i exemples.
10. Estructurar el discurs, ser reiteratiu i relacionar la introducció amb la conclusió.

També, per a complementar el decàleg us deixo l'enllaç d'un vídeo de TV3 a la carta, el qual és molt breu i refelecteix la importància que té el fet de parlar bé en públic:
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/La-importancia-de-parlar-be-en-public/video/4742331/

Per acabar, us deixo l'enllaç d'un pdf del CNL de Girona (Servei de Català d'Olot-La Garrotxa) que trobo que és molt interessant:
http://blocs.cpnl.cat/cursosolot/files/2013/09/SABER-PARLAR.pdf

Poesia

Per a mi, la poesia és un conjunt de paraules que rimen en diferents estrofes i aquestes serveixen per expressar els sentiments i les emocions, així doncs, és una manera de desfogar-se, ja que ets lliure d'escriure el que sents.

Cadascú té la seva opinió sobre "què és poesia", a continuació us deixo un vídeo, en el qual diferents autors expressen la seva pròpia definició:

La composició del text: Planificació, redacció i revisió

Per composar un text calen tes parts: la planificació, la redacció i la revisió.

1.LA PLANIFICACIÓ:

• Cal una anàlisi de la situació comunicativa:

• A qui:

• Grau de formalitat

• Fórmula de tractament

• Gènere

• Varietat dialectal

• Què:

• Tema

• Per què:

• Objectius

• Com:

• Extensió

• Estructura

Com parlar bé en públic

Portada del llibre
(Imatge extreta de
Google Imágenes)

Un cop realitzada la lectura del llibre Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat, de l'editorial La Butxaca, publicat l'any 2010, les idees principals que he extret de cada capítol són les següents:

CAPÍTOL 1: LA IMPORTÀNCIA DE LA COMUNICACIÓ ORAL

• A les escoles no s'ensenya a parlar en públic.
• El fet de parlar en públic cada cop té més importància: és una habilitat bàsica per la feina.
• Es pot ensenyar i aprendre.
• Pel que fa als nervis:

• L'efecte melic.
• És normal estar nerviós: L'adrenalina.
• Una bona preparació és la millor garantia.
• Experiència i pràctica: Més autoconfiança.

• Preguntes a tenir en compte:
• PER QUÈ?: Tenir clar l'objectiu.
• A QUI?: Cal estudiar, analitzar i conduir al públic.
• QUÈ?: Un bon guió.
• COM?: Veu i llenguatge corporal, recursos lingüístics i mitjans de suport i audiovisuals.

Els anuncis

L'anunci és el text argumentatiu per excel·lència i la seva finalitat és convèncer al receptor d'alguna cosa. Per aconseguir aquest objectiu, els anuncis han de cridar l'atenció. 

Alguns exemples són els següents:

• Un anunci de roba per a nens (d'una galeria): Aquest anunci provoca una pas de la tranquil·litat a l'alegria i el caos. La música que utilitza, les imatges en moviment, la llum que va guanyant color a mesura que l'anunci avança, etc. tots aquests elements capten l'atenció del públic. 

Cultura lliure i programari lliure: Creative Commons

Com a cultura lliure podria englobar-se tota aquella creació que advoca per l'elaboració i difusió de cultura d'acord amb uns principis de llibertat equiparables als del programari lliure (Un exemple de cultura lliure és la mateixa Viquipèdia), i , concretament, cal esmentar que el programari lliure  és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció. Richard Matthew Stallman és un conegut activista del programari lliure.

Així doncs, lligat amb la cultura lliure i el programari lliure cal parlar de les llicències de creative commons, al contrari d'aquestes del copyletf i en contraposició de l'últim del copyright:

Wiki o Blog?

Depenent de la utilitat que vulgem donar-li hem de tenir en compte per a que serveix cada un.

En primer lloc, els blogs són llocs web on es recopilen cronològicament missatges d'un o diversos autors sobre una determinada temàtica. 

Pot tractar-se d'un diari íntim, un diari comunitari, d'actualitat o un diari de classe en què el seu autor publica articles que poden contenir text, imatges, vídeos, sons, etc.

Gestió etiquetes

Normalment gestionem les etiquetes del blog en el moment en què escrivim un article, ja que a la dreta de l'editor apareix un panell de configuració de les entrades i des d'allà podem afegir totes les paraules que tinguin relació amb el contingut del post.

Screenshot d'una nou post al meu blog, en el
 qual a la dreta trobem l'opció Etiquetes.

Viquipèdia

Logo de Viquipèdia
(Imatge extreta de Google Imágenes)

Viquièdia és una enciclopèdia lliure i editada col·laborativament. Pertany a la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre, la qual el finançament està basada en donacions, i el seu projecte és un dels que té molt èxit, alguns exemples són: Viquinotícies, Viccionari, Viquillibres, Viquidites, Viquitexts, Wikimedia Commons, Wikispecies, Wikiversidad, Wikidata, Viquiviatges, Wikimedia Meta- wiki, Wikimedia Outreach, OTRS wiki, etc. 

Els més de 37 milions d'articles en 287 idiomes han estat redactats conjuntament per voluntaris de tot el món, i pràcticament qualsevol persona amb accés al projecte pot editar-los. 

Va ser iniciada el gener de 2001 per Jimmy Wales i Larry Sanger i és la major i més popular obra de consulta a Internet.

Els wikis

Imatge extreta de Google Imáganes.

Segons Viquipèdia, els wikis són un lloc web col·laboratiu que pot ser editat des del navegador pels usuaris. D'aquesta manera els usuaris d'un wiki poden crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d'una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida. Un dels wikis més coneguts és la Viquipèdia.

La nostra identitat digital i cura de les nostres idees

Tal com passa a la vida real, a la xarxa disposem com a infants, joves o adults d’una identitat pròpia i única, amb noms i cognoms, amb dades personals i amb una personalitat concreta. Hem de tenir cura de qui accedeix i amb quins permisos a les nostres dades per tal que la nostra identitat, en aquest cas digital, no estigui sota cap risc.

Les dades personals, el nostre correu electrònic, gestor principal de les nostres comunicacions a internet, o la seguretat del nostre ordinador o dispositiu, són elements primordials que sempre cal tractar amb la màxima seguretat possible mitjançant alguns passos senzills.

Elements d'un blog

Encara que alguns elements poden dependre del servidor de blog que s'utilitzi, l'estructura bàsica és la següent: Capçalera (1), Columna principal (2), Barra lateral de navegació i gadget (3) i Peu de bloc (4).

• Capçalera (1): Correspon a la zona superior i és on es col·loca el títol del bloc. Tot i que depèn de l'opció de disseny que se seleccioni o incorpori el bloc, en algunes ocasions a la capçalera, just a sota del títol, també s'incorpora la barra de menú de pàgines estàtiques.

• Columna principal (2), situada al cos central sota de la capçalera del títol. Constitueix l'essència del bloc i és la part més dinàmica on s'insereixen totes les entrades i els seus comentaris. Depenent d'on vagi la barra de navegació i gadget (marc amb opcions), pot anar a la dreta o esquerra d'aquesta barra. Aquesta columna principal és la que conté els post, anomenats també publicacions, articles o entrades, que estan ordenats cronològicament i que es componen de:

Web 2.0

Web 2.0 és un concepte que es va encunyar el 2003 i que es refereix al fenomen social sorgit a partir del desenvolupament de diverses aplicacions a Internet. 

La Web 2.0, per tant, està formada per les plataformes per a la publicació de continguts, com Blogger, les xarxes socials, com Facebook, els serveis coneguts com wikis (Viquipèdia) i els portals d'allotjament de fotos, àudio o vídeos (Flickr o YouTube). L'essència d'aquestes eines és la possibilitat d'interactuar amb la resta dels usuaris o aportar contingut que enriqueixi l'experiència de navegació.

Usos educatius dels blogs

Imatge extreta de
Google Imágenes

L'ús del blog amb finalitats educatives s'identifica amb termes com edublogs o blogs educatius. 

Amb aquest concepte, podem identificar situacions molt diferents, des dels blogs desenvolupats per professors i adreçats als seus estudiants fins als blogs de centres educatius que permeten obtenir informacions, passant pels blogs d'estudiants a manera de dietari personal, els blogs de les AMPA, etc.

Blogosfera

Imatge extreta de
Google Imágenes. 

Segons Viquipèdia, a causa que els blogs estan connectades per mitjà d'enllaços, comentaris i referències han creat i mantingut la seva pròpia cultura. 

Podem considerar Blogosfera com un sistema virtual, en el qual s'estableixen comunitats de weblogs, categoritzats temàticament o per perfils d'interès. Aquests conformen, doncs, el missatge i la blogosfera, el lloc per habitar a internet. 

Google Sites

Imatge extreta de Google Imágenes

Segons Viquipèdia, Google Sites és una aplicació online gratuïta oferta per l'empresa nord-americana Google. 

Aquesta aplicació permet crear un lloc web sense necessitat de tenir coneixements de programació, en el qual els usuaris poden reunir en un únic lloc i d'una forma ràpida informació variada inclosos vídeos, calendaris, presentacions, arxius adjunts i text. 

A més, permet compartir informació amb un grup reduït de col·laboradors, amb tota la seva organització o amb tothom.

L'accés es realitza a través del compte de Gmail o d'un compte de Google.

Claus educatives dels mitjans audioviusals

Símbol d'Edu3.cat
(Imatge extreta de Google Imágenes)

En el següent vídeo, extret d'Edu 3.cat , el Dr. Orozco realitza una aproximació crítica i pragmàtica a les claus educatives dels mitjans audiovisuals. 

En aquesta entrevista ens proposa una reflexió i ens ofereix una lectura pedagògica de la comunicació audiovisual a l'era d'Internet. Un repte per a l'educació i que afecta a tota la comunitat educativa. 

Entre d'altres, l'especialista en comunicació audiovisual assenyala que la imatge té un codi universal davant Internet i aquest necessita uns requisits per entra-hi. Cada mitjà té un codi i cal preparar-se per a ser audiència i ser crítics davant els mateixos mitjans.

Descripció

La descripció:

És un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. A través dels sentits coneixem el món que ens envolta, per tant, poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.

Elaborem la descripció quan reproduïm el que hem observat. A l'hora de representar el que observo hi ha moltes possibilitats i aquestes ens demanen un sentit.

Hi ha dos tipus de descripció:

• Objectiva: l'autor descriu a través de l'objecte davant.

• Subjectiva: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte.

Estructura dels textos descriptius:

1.Establiment del tema

2.Caracterització

3.Relació amb el món exterior

Com es fa?

• Ideant (explorant la situació) 

• Ordenant (esquema estructural)

• Textualitzar (redacció del text)

Analitzar blogs educatius

Screenshot del blog.

Un cop realtizada la lectura del llibre "Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents" de Francesc Balagué i Felipe Zayas de l'editorial UOC, he entrat al següent enllaç per trobar blocs educatius, i així poder analitzar algun:

  http://espiraledublogs.org/ca/comunitat/Edublogs/recurs/ganadores-de-la-viii-edicion-del-premio-espiral-ed/32392934-1542-460b-a916-4a1e8c8f781c

El bloc que he escollit ha sigut el següent: www.unaescuelaunailusion.blogspot.com.es 

Té la categoria de baldufa de plata dins dels blocs de mestres d'infantil a la VII edició del premi espiral edublogs que va tenir lloc el 14 de juny de 2014 a MediaLab Prado de Madrid.

Prezi

Logo Prezi
(Imatge extreta de:
Google Imágenes)

Segons la pàgina web www.aulaprezi.com Prezi és una eina per fer presentacions i es caracteritza principalment perquè, a diferència del Power Point, Prezi utilitza recursos cronològics i audiovisuals per així fer les presentacions més creatives amb la finalitat de captar l'atenció del públic. Una tret que definiex aquesta eina és que pot ampliar, reduir la vista o desplaçar el llenç. 

Cal destacar que Prezi permet treballar on-line amb totes les seves eines de forma gratuïta, encara que inclou diferents modalitats de pagament gràcies a les quals es pot tenir més capacitat d'emmagatzematge, o el privilegi d'ocultar els treballs on-line i protegir-los.

PowerPoint

Símbol de Power Point
(Imatge extreta de Google Imágenes)

Powerpoint és un programari ofimàtic dissenyat per a la creació i execució de presentacions multimèdia les quals fem servir per facilitar la transmissió d'informació de manera clara, elegant i atractiva. 

Powerpoint és un programari desenvolupat per l'empresa Microsoft sent distribuït com a part dels programes que componen la suite ofimàtica Office com Word, Excel o Access. 

Powerpoint basa el seu funcionament a crear i gestionar una sèrie de pàgines o diapositives en les quals podem introduir qualsevol element multimèdia com a text, àudio, vídeo, animacions, gràfics, imatges, etc.

"Vídeo y Educación"

Imatge extreta
de Google Imágenes.

Un cop llegit el primer capítol del llibre "Vídeo y Educación" de Joan Farrés de l'any 1992 de l'editorial Paidós (Barcelona) les idees principals que he extret són les següents:

• L'era electrònica provoca canvis culturals i aquest generen canvis en l'estructura de la societat.
• Les escoles s'estanquen en el passat i són racionals i jerarquitzades.
• Els mitjans de masses són el medi ambient en el qual creixen les noves generacions i l'escola no els vol integrar en el seu àmbit.
• L'home és insegur, té por al canvi i com a conseqüència es troba en una inadaptació.
• Existeix una dissociació entre l'escola i la societat.
• Fins ara, l'únic hemisferi que tenia importància era l'esquerra en el qual predomina la lògica, és a dir, la lectura, l'escriptura, el càlcul, el desenvolupament lineal i racions del pensament, etc. 
• Però gràcies als mitjans de masses l'era electrònica l'hemisferi dret comença a tenir predomini sobre l'actual importància de l'esquerra.

Llengua oral formal

Petit esquema del trets característics 

de la llengua oral formal 

(Imatge extreta de Google Imágenes)

El domini de la llengua oral formal ens permetrà ser més competents a l'hora de ser comunicadors. 

Té tres trets característics:

1. TRETS CONTEXTUALS:

• Caràcter no universal i aprenentatge escolar: La llengua oral formal té un ensenyament específic, ja s'ha d'aprendre igual que s'aprèn a escriure. Cal diferenciar-la de la llengua oral universal, la qual és espontània i tothom la duu a terme.

• Acústica, efímera i produïda en temps real: És curta, "sobre la marxa" perquè com diu l'expressió les paraules se les emporta el vent.

• Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional: Es comparteix l'espai físic i el temps i permet la interacció segons la reacció del públic.

Canal RSS

Símbol del canal RSS
(Imatge extreta de Google Imágenes)

Segons la pàgina web www.rss.nom.es el canal RSS (Really Simple Sindication, és a dir, sindicació realment simple) fa referència al sistema complet pel qual una pàgina publica informació a través dels canals i altres persones poden accedir als titulars, notícies o actualitzacions de les pàgines web que desitgen rebre des a través del seu lector de RSS. Els sistemes RSS tenen molts avantatges, entre les quals cal destacar, que et permeten mantenir-te informat amb un important estalvi en temps.

Cada element d'informació contingut dins d'un arxiu RSS es diu ítem. Cada ítem consta normalment d'un títol, un resum i un enllaç o URL a la pàgina web d'origen o que conté el text complet. A més pot contenir informació addicional com la data de publicació o el nom de l'autor del text. L'arxiu RSS es reescriu automàticament quan es produeix alguna actualització en els continguts del lloc web. Accedint a l'arxiu RSS és possible saber si s'han actualitzat els continguts i amb quines notícies o textos, però sense necessitat d'accedir al lloc web excepte per llegir la versió estesa. 

Llengües

Imatge extreta de Google Imágenes.

Gràcies al llenguatge hem evolucionat sobre les altres espècies, per tant, ens hem desenvolupat com a individus.

Tot es concreta en LLENGÜES.

• La naturalesa ens ha dotat de llengües.

• Podríem definir la paraula llengua com a sistema de signes orals (reflectit sovint en un codi escrit) propi d'una comunitat.

• És un sistema organitzat i jeràrquic.

• La llengua no és un conjunt de paraules unides entre si, ja que hi ha el sentit, la concordança, la relació dels elements, la jerarquia i l'organització. Per exemple, l'estructura pot funcionar: El nas tradueix cada dia, però en l'àmbit sintàctic i de funció no és correcte.

• El desenvolupament de la llengua depèn de l'entorn de cada comunitat, els nens que neixin a Espanya parlaran el castellà i el català.

• Hem de distingir entre el codi escrit i l'oral perquè primer de tot treballem l'oral, és a dir, els sons i els sígnes fonètics.

Documentar, una mirada nova

Portada del llibre
(Imatge extreta de
 www.alibri.es)

Un cop llegit el llibre Documentar, una mirada nova de la Xarxa Territorial d'Educació Infantil a Catalunya de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, les idees més generals i principals que he extret han sigut les següents:

• Documentar és una pràctica lligada a la pedagogia (ciència que té per objecte l'estudi de l'educació) que es construeix a partir de la realitat, aquella que dóna valor i se sorprèn de com aprenen els infants i de les descobertes que fan cada dia.
• És recollir allò que passa en un gruup d'infants
• En aquest cas, els mestres que han participat en aquest procès han sigut: Mariano Dolci, Marta Davoli, David Altimir i Meritxell Bonàs.
• Un exemple: Una escola celebra els 40 anys i decideixen exposar tots els dibuixos que els nens han fet al llarg d'aquests anys. 
• Documentar també podria ser fotografiar a infants que actualment són vells, i que en aquell moment eren infants feliços, competents, autònoms i potents.
• Un altre exemple: Reunions d'ex alumnes en les quals han guardat com un tresor la documentació de l'escola: pel·lícules, fotografies, treballs dels mestres i dels alumnes i de com aprenien.

Llenguatge

Imatge extreta
de Google Imágenes

El llenguatge és més que una transmissió de la informació entre emissor i receptor, és a dir, és més que un mitjà de comunicació. 

Té diverses funcions:

• L'organització de l'entorn: 

• La comunicació és possible gràcies a l'organització i la reducció que fem del món.
• Tenim una capacitat d'abstracció.
• Agrupem tots els conceptes.
• Amb el llenguatge reduïm i ordenem les percepcions del món.
• Un exemple: pi o roble són arbres.

• El pensament:

• El llenguatge és el responsable que siguem capaços de pensar.
• Sempre hi ha hagut polèmica perquè no se sap que va ser primer en el desenvolupament del pensament, si la intel·ligència o el llenguatge.
• El pensament és un element bàsic en la constitució del pensament i permet el discurs abstracte a diferents nivells.

Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents.

Portada del llibre
(Imatge extreta de Google Imágenes)

Després de realitzar la lectura del llibre Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents de Francesc Balagué i Felipe Zayas de l'editorial UOC de l'any 2008, els punts amb les idees principals que he extret són els següents:

BLOG:

• És un lloc web periòdicament utilitzat que recull cronològicament textos o articles d'un autor o diversos autors, en què apareix en primer lloc el més recent.
• Permet compartir coneixements, reflexionar, debatre i atreure un gran nombre de lectors.
• Una de les característiques principals és l'expressió lliure.
• Té facilitat d'ús.
• Dóna lloc a la comunicació global.
• Permet l'alfabetització digital.
• Quatre plataformes: Blogger, Nireblog, La Coctelera i Wordpress.

Twitter

Símbol de Twitter
(Imatge extreta de Google Imágenes)

Twitter és una aplicació web gratuïta de microblogging que reuneix els avantatges dels blocs, les xarxes socials i la missatgeria instantània. Aquesta nova forma de comunicació, permet als seus usuaris estar en contacte en temps real amb persones del seu interès a través de missatges breus de text als quals es denominen Updates (actualitzacions) o Tweets, per mitjà d'una senzilla pregunta: Què estàs fent?. 

El seu funcionament és molt fàcil, ja que els usuaris envien i reben updates d'altres usuaris a través de breus missatges que no han de superar els 140 caràcters, via web, telèfon mòbil, missatgeria instantània o a través del correu electrònic; i fins i tot des d'aplicacions de tercers, com poden ser Twitterrific, Facebook, Twitterlicious, Twinkle, i moltes altres. 

A la secció del teu perfil pots estar al dia tant dels teus seguiments (following_profile) com dels teus seguidors (followers_profile). A més de buscar amics, familiars, companys o altres persones del teu interès.