Documentar, una mirada nova

Portada del llibre
(Imatge extreta de
 www.alibri.es)

Un cop llegit el llibre Documentar, una mirada nova de la Xarxa Territorial d'Educació Infantil a Catalunya de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, les idees més generals i principals que he extret han sigut les següents:

• Documentar és una pràctica lligada a la pedagogia (ciència que té per objecte l'estudi de l'educació) que es construeix a partir de la realitat, aquella que dóna valor i se sorprèn de com aprenen els infants i de les descobertes que fan cada dia.
• És recollir allò que passa en un gruup d'infants
• En aquest cas, els mestres que han participat en aquest procès han sigut: Mariano Dolci, Marta Davoli, David Altimir i Meritxell Bonàs.
• Un exemple: Una escola celebra els 40 anys i decideixen exposar tots els dibuixos que els nens han fet al llarg d'aquests anys. 
• Documentar també podria ser fotografiar a infants que actualment són vells, i que en aquell moment eren infants feliços, competents, autònoms i potents.
• Un altre exemple: Reunions d'ex alumnes en les quals han guardat com un tresor la documentació de l'escola: pel·lícules, fotografies, treballs dels mestres i dels alumnes i de com aprenien.

Loris Malaguzzi
(Imatge extreta de Google Imágenes)

• Primera conclusió: Documentar no és res de nou.
• El treball de documentació es duia a terme des de fa anys a Itàlia, i dins de la influència del treball dels mestres italians destaca Loris Malaguzzi, impulsor inqüestionable  d'aquesta nova mirada sobre la infància, l'educació i l'escola.
• Actualment, està causant entusiasme i creixement personal i col·lectiu.
• Està unit a la pedagogia del debat, a la curiositat i incertesa, la que confia en els infants i en el seu potencial.
• Una segona conclusió és que s'ha après molt però queda molt per aprendre.
• Sense documentació no es consolida cap procès pedagògic.
• Inclús després dels anys, la documentació segueix sent una font d'informació productiva.
• Sempre es plantegen nous reptes.
• Per documentar cal observar i observar vol dir abans  de tot conèixer: emoció del coneixement subjectiva (cada professor ha d'explicar la seva expectativa, hipotesi i teories, és a dir, requereix la seva interpretació).
• Aquesta manera de treballar ens ha ajudat a construir amb els infants una manera de pensar que els ajudi a aprendre a aprendre.
• Cal tenir en compte que viuen en un món en el qual els canvis de la societat, la cultura i la tecnologia són cada cop més ràpids, per tant, cal tenir una ment flexible per aprendre a aprendre coses noves.
• Hi ha una necessitat de tenir contextos on siguin capaços d'observar per comprendre com els infants construeixen el coneixement.
• Els elements que es recullen de l'observació s'interpreten, és a dir, es llegeixen i s'ordenen.
• Els lectors són els infants, les famílies, l'escola i els visitants de l'escola.
• Els infants són competents i sel's hi ofereix el necessari perquè puguin desplegar les seves competències i convertir-les en destreses i habilitats.
• Es necessita a un adult que escolti les demandes, que pensi i reflexioni per afavorir el desenvolupament individual de cada infant i també del grup.
• Molt important: confiança de l'adult envers l'infant, cal valorar-lo, conèixer-lo, respectar-lo, mirar-lo i escoltar-lo.
• Les imatges que documenten cadascuna de les experiències no són pura casualitat, totes tenen intenció i valor en si mateixes, ja que mostren moments importants i clau en el dia a dia a l'escola.
• Documentar l'experiència dels infants a l'escola comporta una manera diferent de treballar per part dels adults: hi veiem una disposició ètica del treball del mestre.

En definitiva, gràcies a la lectura d'aquest llibre he après que documentar és tot recull d'imatges, anècdotes, dibuixos, paraules, idees i produccions de l'escola, que s'organitzen per poder donar un missatge a un lector. També, m'he adonat la importància que té tant pels nens com pels docents aquesta pràctica, ja que es pot analitzar i ,mitjançant un debat, cadascú pot donar el seu punt de vista i així realitzar diferents activitats.
Per acabar, vull esmentar una de les trenta històries, la qual és la primera i s'anomena Mirar o veure, aquesta explica que conservar i cultivar en educació és bàsic, ja que els nens han d'explorar el món que els envolta i a través d'un joc es pot aprendre amb tots els sentits i amb tot el cos. En aquesta escola per mostrar als nens la tardor i , en concret, les fulles el que fan és sortir al pati i experimentar amb les fulles: les observen (color,mida,etc.), les toquen, salten a sobre i escolten el soroll que fan, etc. és a dir, no es limiten a mostrar un dibuix de les fulles perquè aprenguin què és i , cal esmentar, que la professora en tot moment està al costat del nens en aquest procès i va documentant l'experimentació.