Llengua oral formal

Petit esquema del trets característics 

de la llengua oral formal 

(Imatge extreta de Google Imágenes)

El domini de la llengua oral formal ens permetrà ser més competents a l'hora de ser comunicadors. 

Té tres trets característics:

1. TRETS CONTEXTUALS:

• Caràcter no universal i aprenentatge escolar: La llengua oral formal té un ensenyament específic, ja s'ha d'aprendre igual que s'aprèn a escriure. Cal diferenciar-la de la llengua oral universal, la qual és espontània i tothom la duu a terme.

• Acústica, efímera i produïda en temps real: És curta, "sobre la marxa" perquè com diu l'expressió les paraules se les emporta el vent.

• Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional: Es comparteix l'espai físic i el temps i permet la interacció segons la reacció del públic.

2. TRETS TEXTUALS/DISCURSIUS:

• Formal i generalment monologada

• Informativa, planificada i de tema sovint especialitzat: Es planifica l'estructura i el contingut, però pot variar depenent del temps, de la reacció del públic, etc.

• Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals: Per ser eficaç, les idees claus s'han d'anar repetint: no en el mateix moment, sinó que en la introducció, en el desenvolupament i en la conclusió, i no s'ha de repetir la mateixa paraula tota l'estona, sinó el concepte.

3. TRETS LINGÜÍSTICS/GRAMATICALS:

• Paper fonamental dels trets suprasegmentals: Fa referència al to, el volum, el ritme, etc. perquè tenen un paper crucial.

• Ocurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis  de direcció sintàctica: Tots aquests recursos s'entenen perquè es comparteix espai i temps.

• Correcció normativa i ús de la varietat estàndard

En conclusió, la llengua oral formal és molt important i rellevant perquè ens serveix per a ser bons comunicadors. 

Primer de tot, cal destacar que el llenguatge oral i el llenguatge escrit comparteixen algunes característiques anteriorment esmentades, com per exemple l'ús de varietat estàndard, entre altres. Segonament, és una llengua que s'ha d'aprendre i serveix per àmbits culturalment significatius, per tant aquesta la podem relacionar amb la competència comunicativa. Per acabar i en tercer lloc, cal dir que és vital per poder dur la nostra tasca de comunicadors en un futur, així doncs, compleix amb el decàleg del comunicador eficaç.

Informació extreta del full repartit a classe (Autora: Rosa Soler Prat)