Com comunicar?

Un cop visualitzat el següent vídeo, el qual està a aquest enllaç:

http://www.upc.edu/slt/comcomunicar/curso.php?idCurso=oral

Vam dur a terme la següent activitat, amb un full vam avaluar a aquest noi per a veure si era un comunicador eficaç o no durant la seva exposició.

Els criteris d'avaluació eren els següents:

• 01. GESTUALITAT

• 02. MIRADA

• 03. VOLUM I ENTONACIÓ

• 04. RITME I PRONÚNCIA

• 05. VESTUARI

• 06. ORDRE I ESTRUCTURA

• 07. VOCABULARI

• 08. SINTAXI

• 09. CLAREDAT I CONCISIÓ

• 10. DENSITAT INFORMATIVA

• 11. MITJANS DE SUPORT

• 12. CONCLUSIÓ

• 13. DOMINI DEL TEMA

• 14. ATENCIÓ I INTERÈS

• 15. TEMPS

Qui ets tu?

Una activitat de COED, relacionada amb al descrpició va ser l'anomenada "Qui ets tu?", aquesta tracta d'escollir a un company de classe i descruire'l.

Jo vaig escollir a la meva companya Georgina Cascante i vaig realitzar un assaig i va quedar així:

GEORGINA CASCANTE VILASECA

Barcelonina. D’estatura alta i amb un somriure extravagant a la seva cara rodona i bufona. Uns ulls que destaquen per sobre de tot i tothom, verdosos i brillants, els quals captiven, i uns cabells ben negres, llisos i curts.

És una persona molt madura i, en algunes ocasions, fins i tot freda, lluita per fer-se una mena d’armadura per així evitar el dolor, ja que ningú colpeja més fort que la vida, tot i que és conscient que hi ha ocasions en què el patiment és inevitable. Poc tímida ja que un cop entres en confiança amb ella té una simpatia i una alegria que encanta i et contagia.

Qui sóc jo?

Una de les primeres activitats a realitzar de l'assignatura de COED, va ser respondre a la pregunta: Qui sóc jo?

Per tant, vam utilitzar la descripció.

La meva redacció va quedar de la següent manera:

Competència comunicativa

La competència comunicativa, segons Gumperz i Hymes (1972) és allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants. 

Per eficaç s'entén aconseguir l'objectiu, i quan parla de contextos culturalment significatius es refereix que no sigui una conversa amb amics o amb familiars.

Sempre hi ha una intenció al darrere de parlar, ja que ningú parla "per parlar". Cal estar atens: que diem, que volem dir i l'efecte que volem que produeixi, per exemple: diem "Algú s'ha deixat la porta oberta", el que volem dir és: "Que algú tanqui la porta" i l'efecte que volem produir és que la porta quedi tancada.

Identitat i territori

Des de les assignatures de COED i GTIC, vam elaborar una exposició d'entre 8 a 10 minuts en parelles expressant un tema relacionat amb el territori i la identitat que convences el públic, posant de manifest els coneixements sobre comunicació oral, escrita i digital (amb el suport dels mitjans audiovisuals).

Les pautes d’avaluació eren les següents:

• Pel que fa a la comunicació oral: 

• La llengua 
• L'estructura: introducció, desenvolupament i conclusió
• L'ús de marcadors textuals i connectors lògics 
• La fluïdesa 
• La reacció del públic i feed-back 
• L'obertura 
• El tancament 
• La veu: volum, velocitat, vocalització i articulació 
• La postura corporal 
• Els recursos emprats

Comunicador en xarxa

Des de les assignatures de COED i de GTIC, vam dur a terme el treball de Comunicador en xarxa.

Aquest treball va consistir a seguir i analitzar la producció d’un comunicador amb presència a la xarxa i utilitzar eines col·laboratives on-line en el procés, concretament el projecte consta de quatre fases:

FASE 1: FORMACIÓ DE GRUPS

El meu grup està format per la Laura Anglada, la Laura Blas, la Carla Giménez i jo, la Laura Coca.

"La lliçó d'August"

Tal com vaig comentar a l'entrada de booktrailer vaig estar treballant en la creació del Booktrailer. Aquest projecte està format per tres fases:

FASE 1: FORMACIÓ DEL GRUP, ELECCIÓ DEL LLIBRE I FORMULACIÓ DE LA PROPOSTA

Formació del grup:

El nostre grup està compost per tres persones: la Laura Anglada, la Laura Blas i jo, la Laura Coca.

Elecció del grup:

Les tres vam portar un llibre: 

-La Laura Anglada el de Blanca com la neu vermella com la sang.

-La Laura Blas va portar La lliçó d'August.

-I jo el llibre de Querido John.

"Els diumenges, a la tarda"

En relació amb l'entrada que vaig parlar sobre poesia,  us deixo la poesia que em vaig aprendre i vaig recitar davant la classe de COED divendres 12 de desembre de 2014.

Miquel Bauça
(Imatge extreta de Google Imágenes)

Es titula Els diumenges, a la tarda i el seu autor és Miquel Bauça, del qual cal destacar, tal com diu la Viquipèdia, que els seus poemes apareixen a la majoria de les antologies de poesia catalana contemporània, i que va ser reconegut com a poeta des de molt jove amb Una bella història (1962). Bauçà alterna la poesia i la narrativa fins a la publicació d'El Canvi (1998), punt culminant de la seva obra i inici d'un projecte poeticoenciclopèdic que aprofundeix en les seves obres posteriors. La seva mort solitària va trasbalsar el món literari, i va fer més enigmàtica, encara, la figura d'un autor que va voler ser conegut només pels seus escrits.

Decàleg del comunicador efiaç

Després de llegir Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat, el decàleg que, juntament amb els altres companys de classe, hem construït és el següent:

1. Ser breu, clar, precís i concís.
2. Mostrar naturalitat i improvisar la mida justa.
3. Elaborar un bon guió (estructura i format) i memoritzar-ne les idees.
4. Dominar el llenguatge no verbal: posició del cos, gestualitat, mirada, vestimenta, actitud i somriure.
5. Controlar la veu: volum, velocitat, vocalització, articulació, actitud i somriure.
6. Controlar els nervis, respiració, silencis i pauses.
7. Dominar la llengua: registres, varietats i llengua escrita.
8. Suports audiovisuals: creativitat i diversitat de mitjans, però sense abusar-ne.
9. Feedback (retoalimentació) i humor: vivències personals, anècdotes i exemples.
10. Estructurar el discurs, ser reiteratiu i relacionar la introducció amb la conclusió.

També, per a complementar el decàleg us deixo l'enllaç d'un vídeo de TV3 a la carta, el qual és molt breu i refelecteix la importància que té el fet de parlar bé en públic:
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/La-importancia-de-parlar-be-en-public/video/4742331/

Per acabar, us deixo l'enllaç d'un pdf del CNL de Girona (Servei de Català d'Olot-La Garrotxa) que trobo que és molt interessant:
http://blocs.cpnl.cat/cursosolot/files/2013/09/SABER-PARLAR.pdf

Poesia

Per a mi, la poesia és un conjunt de paraules que rimen en diferents estrofes i aquestes serveixen per expressar els sentiments i les emocions, així doncs, és una manera de desfogar-se, ja que ets lliure d'escriure el que sents.

Cadascú té la seva opinió sobre "què és poesia", a continuació us deixo un vídeo, en el qual diferents autors expressen la seva pròpia definició:

La composició del text: Planificació, redacció i revisió

Per composar un text calen tes parts: la planificació, la redacció i la revisió.

1.LA PLANIFICACIÓ:

• Cal una anàlisi de la situació comunicativa:

• A qui:

• Grau de formalitat

• Fórmula de tractament

• Gènere

• Varietat dialectal

• Què:

• Tema

• Per què:

• Objectius

• Com:

• Extensió

• Estructura

Com parlar bé en públic

Portada del llibre
(Imatge extreta de
Google Imágenes)

Un cop realitzada la lectura del llibre Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat, de l'editorial La Butxaca, publicat l'any 2010, les idees principals que he extret de cada capítol són les següents:

CAPÍTOL 1: LA IMPORTÀNCIA DE LA COMUNICACIÓ ORAL

• A les escoles no s'ensenya a parlar en públic.
• El fet de parlar en públic cada cop té més importància: és una habilitat bàsica per la feina.
• Es pot ensenyar i aprendre.
• Pel que fa als nervis:

• L'efecte melic.
• És normal estar nerviós: L'adrenalina.
• Una bona preparació és la millor garantia.
• Experiència i pràctica: Més autoconfiança.

• Preguntes a tenir en compte:
• PER QUÈ?: Tenir clar l'objectiu.
• A QUI?: Cal estudiar, analitzar i conduir al públic.
• QUÈ?: Un bon guió.
• COM?: Veu i llenguatge corporal, recursos lingüístics i mitjans de suport i audiovisuals.

Els anuncis

L'anunci és el text argumentatiu per excel·lència i la seva finalitat és convèncer al receptor d'alguna cosa. Per aconseguir aquest objectiu, els anuncis han de cridar l'atenció. 

Alguns exemples són els següents:

• Un anunci de roba per a nens (d'una galeria): Aquest anunci provoca una pas de la tranquil·litat a l'alegria i el caos. La música que utilitza, les imatges en moviment, la llum que va guanyant color a mesura que l'anunci avança, etc. tots aquests elements capten l'atenció del públic. 

Claus educatives dels mitjans audioviusals

Símbol d'Edu3.cat
(Imatge extreta de Google Imágenes)

En el següent vídeo, extret d'Edu 3.cat , el Dr. Orozco realitza una aproximació crítica i pragmàtica a les claus educatives dels mitjans audiovisuals. 

En aquesta entrevista ens proposa una reflexió i ens ofereix una lectura pedagògica de la comunicació audiovisual a l'era d'Internet. Un repte per a l'educació i que afecta a tota la comunitat educativa. 

Entre d'altres, l'especialista en comunicació audiovisual assenyala que la imatge té un codi universal davant Internet i aquest necessita uns requisits per entra-hi. Cada mitjà té un codi i cal preparar-se per a ser audiència i ser crítics davant els mateixos mitjans.

Descripció

La descripció:

És un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. A través dels sentits coneixem el món que ens envolta, per tant, poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.

Elaborem la descripció quan reproduïm el que hem observat. A l'hora de representar el que observo hi ha moltes possibilitats i aquestes ens demanen un sentit.

Hi ha dos tipus de descripció:

• Objectiva: l'autor descriu a través de l'objecte davant.

• Subjectiva: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte.

Estructura dels textos descriptius:

1.Establiment del tema

2.Caracterització

3.Relació amb el món exterior

Com es fa?

• Ideant (explorant la situació) 

• Ordenant (esquema estructural)

• Textualitzar (redacció del text)

Llengua oral formal

Petit esquema del trets característics 

de la llengua oral formal 

(Imatge extreta de Google Imágenes)

El domini de la llengua oral formal ens permetrà ser més competents a l'hora de ser comunicadors. 

Té tres trets característics:

1. TRETS CONTEXTUALS:

• Caràcter no universal i aprenentatge escolar: La llengua oral formal té un ensenyament específic, ja s'ha d'aprendre igual que s'aprèn a escriure. Cal diferenciar-la de la llengua oral universal, la qual és espontània i tothom la duu a terme.

• Acústica, efímera i produïda en temps real: És curta, "sobre la marxa" perquè com diu l'expressió les paraules se les emporta el vent.

• Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional: Es comparteix l'espai físic i el temps i permet la interacció segons la reacció del públic.

Llengües

Imatge extreta de Google Imágenes.

Gràcies al llenguatge hem evolucionat sobre les altres espècies, per tant, ens hem desenvolupat com a individus.

Tot es concreta en LLENGÜES.

• La naturalesa ens ha dotat de llengües.

• Podríem definir la paraula llengua com a sistema de signes orals (reflectit sovint en un codi escrit) propi d'una comunitat.

• És un sistema organitzat i jeràrquic.

• La llengua no és un conjunt de paraules unides entre si, ja que hi ha el sentit, la concordança, la relació dels elements, la jerarquia i l'organització. Per exemple, l'estructura pot funcionar: El nas tradueix cada dia, però en l'àmbit sintàctic i de funció no és correcte.

• El desenvolupament de la llengua depèn de l'entorn de cada comunitat, els nens que neixin a Espanya parlaran el castellà i el català.

• Hem de distingir entre el codi escrit i l'oral perquè primer de tot treballem l'oral, és a dir, els sons i els sígnes fonètics.

Llenguatge

Imatge extreta
de Google Imágenes

El llenguatge és més que una transmissió de la informació entre emissor i receptor, és a dir, és més que un mitjà de comunicació. 

Té diverses funcions:

• L'organització de l'entorn: 

• La comunicació és possible gràcies a l'organització i la reducció que fem del món.
• Tenim una capacitat d'abstracció.
• Agrupem tots els conceptes.
• Amb el llenguatge reduïm i ordenem les percepcions del món.
• Un exemple: pi o roble són arbres.

• El pensament:

• El llenguatge és el responsable que siguem capaços de pensar.
• Sempre hi ha hagut polèmica perquè no se sap que va ser primer en el desenvolupament del pensament, si la intel·ligència o el llenguatge.
• El pensament és un element bàsic en la constitució del pensament i permet el discurs abstracte a diferents nivells.

Booktrailer

Imatge extreta de
www.rus-lit.org/news/1721/

Un booktrailer (en català "trailer de llibre" o "llibre trailer") és una eina de promoció del llibre que utilitza tècniques audiovisuals, cinematogràfiques i publicitàries per presentar l'atmosfera d'un llibre sense entrar en el seu argument, de manera que capti l'interès del lector i aquest vulgui compartir, comentar, saber més del llibre i de l'autor i, sobretot, vulgui comprar-lo i llegir-lo.

Un bon comunicador

Jordi Vèliz
(Imatge extreta de
www.flaixfm.cat/jordi-veliz)

Un bon comunicador per a nosaltres és:

Un bon comunicador per a mi és en Jordi Vèliz, locutor i DJ de Flaix FM. Cada dia l'escolto al programa Flaix matí i opino que és un bon comunicador perquè és:

1. Divertit
2. Expressiu
3. Clar
4. Actiu
5. Culta

Altres noms que van sortir a la classe, ja que cadascú va haver de dir la persona que creia bona comunicadora i el perquè, van ser: Risto Mejide, Artur Mas, Matías Prats, Jordi Évole, Jordi Basté, etc. I les característiques més comunes van ser: clar, expressiu, assertiu, culta, educat i divertit.