Com parlar bé en públic

Portada del llibre
(Imatge extreta de
Google Imágenes)

Un cop realitzada la lectura del llibre Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat, de l'editorial La Butxaca, publicat l'any 2010, les idees principals que he extret de cada capítol són les següents:

CAPÍTOL 1: LA IMPORTÀNCIA DE LA COMUNICACIÓ ORAL

• A les escoles no s'ensenya a parlar en públic.
• El fet de parlar en públic cada cop té més importància: és una habilitat bàsica per la feina.
• Es pot ensenyar i aprendre.
• Pel que fa als nervis:

• L'efecte melic.
• És normal estar nerviós: L'adrenalina.
• Una bona preparació és la millor garantia.
• Experiència i pràctica: Més autoconfiança.

• Preguntes a tenir en compte:
• PER QUÈ?: Tenir clar l'objectiu.
• A QUI?: Cal estudiar, analitzar i conduir al públic.
• QUÈ?: Un bon guió.
• COM?: Veu i llenguatge corporal, recursos lingüístics i mitjans de suport i audiovisuals.

CAPÍTOL 2: COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC

• No llegir: Si improvises i adaptes el discurs al públic t'estàs comunicant.
• Bon orador: Improvisa, avança, recula, insisteix en un punt, fa variacions sobre un altre, tira endavant i enrere.
• Naturalitat.
• Per improvisar cal: Coneixements i memòria (de les idees principals).
• FEEDBACK: L'emissor quan parla, capta la reacció del públic i segueix transmetent les seves idees, però canviant la manera de fer-ho, l'ordre o el to.
• Veu:
• Intensitat o volum: Cal un bon volum i modificar el volum és una manera de cridar l'atenció, sobretot cal pujar-lo en conceptes claus.
• Velocitat de creuer.
• Vocalització i articulació: cal una bona pronúncia.
• L'actitud depèn del context.
• Entonació: És la corba melòdica que descriu la veu en pronunciar les paraules, les frases i les oracions.
• Respiració: És essencial per a un orador fer pauses i fer una respiració diafragmàtica.
• Fer frases curtes.
• Respectar el silenci.

CAPÍTOL 3: EL LLENGUATGE ORAL

• Claredat: La persona que parla ha de tenir clar què vol dir.
• Precisió: Donar moltes dades, perquè així es guanya credibilitat.
• Brevetat.
• Explicar amb exemples
• Humor (dosificat): Per establir contacte amb el públic.
• Figures retòriques: Cal utilitzar-les amb naturalitat.
• És important dominar la llengua amb què s'expressa.
• Els dialectes són correctes, però cal tenir en compte el factor "qui".

CAPÍTOL 4: EL LLENGUATGE CORPORAL

• L'orador es comunica amb tot el cos.
• Somriure: desperta simpatia i confiança.
• Posició del cos: dóna un missatge sobre autoritat i seguretat. Posició ideal: Postura d'equilibri. 
• Ensenyar el cos sencer.
• Moure's de tant en tant.
• Evitar tics i no jugar amb objectes.
• Gesticulació: dóna informació de l'energia, la convicció i la sinceritat.
• Per comunicar amb intensitat i posar-se el públic a la butxaca: ha de ser natural, ha d'estar d'acord amb la personalitat de cadascú, no ha de semblar assajat i no ha de ser exagerat.
• Gestos oberts: palmell de la mà cap amunt.
• Gestos tancats: palmell de la mà girat cap avall.
• La mirada és la part més expressiva del rostre.
• Mirar a les persones de l'auditori no per sobre dels seus caps.
• Aprendre a mirar elements del públic (per exemple: la roba, les ulleres, etc.)
• Conductisme: Si es modifica una conducta, es pot modificar la causa d'aquella conducta.

CAPÍTOL 5: TIPUS DE MITJANS AUDIOVISUALS: LA INFORMACIÓ VISUAL

• Suport molt eficaç a la paraula i al gest.
• No s'ha d'abusar dels mitjans: la base del discurs és l'orador i el guió.
• Permeten destacar paraules o conceptes.
• Són molt útils i importants per a l'estadística (però cal donar-li una interpretació)
• Esquemes: S'han d'explicar i deixar temps per pair-los.
• Power Point: Produeixen un efecte doble: l'oïda i la vista.

CAPÍTOL 6: COM PREPARAR UN DISCURS: EL GUIÓ

• Guió: Conjunt d'idees que es volen transmetre al públic, posades en l'ordre adient. És la carcassa (idees principals o secundaries en ordre).
• Mètode per a preparar-lo:
• Aproximació i esquema general.
• Recerca d'idees, estructuració i guió definitiu.
• Aprendre a pensar: Parlar en públic és pensar en veu alta.
• Cal dominar el tema de què es vol parlar.
• Cal saber com explicar-lo de forma clara i ordenada.
• Creativitat: Pluja d'idees, la recerca analògica i l'atzar.
• Lògica: Documentació i coneixement del tema, l'estrella: les 6 W, el  cub i l'anàlisi FDOA.
• Estructurar la informació: mapa conceptual i esquema lineal.
• Donar un to positiu, per ser més atractiu, interessant i convincent. 

CAPÍTOL 7: LA INTRODUCCIÓ I LA CONCLUSIÓ DE LA PRESENTACIÓ ORAL O DISCURS

• Estructura: Introducció resum, desenvolupament i conclusions.
• Nivell d'atenció del públic canvia: més nivell al principi i al final.
• Introducció-resum:
• És un element clau.
• El "communis": per guanyar-se l'interlocutor.
• Conclusions:
• Fonamental per tenir èxit.
• Dues parts: resum del discurs i apel·lació als sentiments.
• En finalitzar: precs i preguntes.

CAPÍTOL 8: EL DESENVOLUPAMENT DE LA PRESENTACIÓ ORAL O DISCURS

• És la part principal (entre un 80% i un 90%).
• Dues classes:
• Presentació oral per informar.
• Presentació oral per a convèncer i/o ajudar a prendre una decisió.
• Per a informar: 
• Piràmide invertida: introducció-resum, desenvolupament i conclusions.
• Dos tipus de discursos: estructura descriptiva i estructura cronològica.
• Per a convèncer:
• Inductiva: SAP (situació, argumentació i proposta)
• Deductiva: PAS (proposta, argumentació i situació)
• Estructura de les 4P:
• Posició
• Problema-objecte
• Possibilitats-estratègies
• Proposta
• Argumentació:
• Mitjançant exemples.
• Per analogia.
• Per autoritat.
• Sobre les causes.
• Deductius.
• Reiteració: és clau, ja que cal repetir el missatge principal:
• Repetir el concepte o la paraula.
• Oposicions i antítesi.
• Avançar i recular.
• Enumerar i marcar les enumeracions.
• Connectors.
• Exemples i comparacions, metàfores, acudits, etc.

CAPÍTOL 9: VUIT EXEMPLES D'ALTRES SITUACIONS COMUNICATIVES

1. La conversa de contacte.
2. L'encàrrec o briefing.
3. La conversa telefònica.
4. L'entrevista per a buscar feina.
5. La compravenda.
6. La negació.
7. La discussió.
8. El debat. Com fer de moderador.

En conclusió, crec que és un bon llibre per aprendre tècniques útils per poder ser un bon comunicador, és a dir, per poder parlar bé de cara a un futur a uns nens d'infantil. 
He après que dins d'un discurs les parts més importants són la introducció i les conclusions, ja que són el moment en el qual el públic presta més atenció. També, la importància del llenguatge verbal i no verbal, perquè a vegades sembla que només el contingut és el més rellevant, però si expliques un bon contingut i alhora tens un tic, com per exemple tocar-te el cabell, aquell contingut perdrà importància. Un altre aspecte és tenir l'objectiu i les persones a les quals va dirigit el missatge molt clar. També hem de tenir en compte la veu, l'entonació, la intensitat, etc. 

Un concepte que no coneixia abans és el feedback, és a dir, la retroalimentació i és molt important perquè el comunicador ha de parlar en funció de la reacció del públic. A més a més, hem d'aprendre a utilitzar els mitjans audiovisuals, ja que són un gran suport, però en aquests no podem posar el mateix que nosaltres direm perquè llavors seria repetir dos cops el mateix, a la informació visual cal arribar a l'emoció o als sentiments, o bé, esquematitzar conceptes perquè quedin clar, però mai es pot repetir. Finalment, vull comentar el tema del guió, ja que si tens un bon guió i t'estudies la carcassa, és a dir, les idees principals, quan estiguis davant el públic a partir d'aquestes idees prèviament estudiades podràs improvisar i aconseguir comunicar.

Per acabar, us deixo un vídeo realitzat per Carlos Morano, en el qual a partir d'un personatge públic analitza alguns aspectes esmentats al llibre, i crec que és interessant: