Competència comunicativa

La competència comunicativa, segons Gumperz i Hymes (1972) és allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants. 

Per eficaç s'entén aconseguir l'objectiu, i quan parla de contextos culturalment significatius es refereix que no sigui una conversa amb amics o amb familiars.

Sempre hi ha una intenció al darrere de parlar, ja que ningú parla "per parlar". Cal estar atens: que diem, que volem dir i l'efecte que volem que produeixi, per exemple: diem "Algú s'ha deixat la porta oberta", el que volem dir és: "Que algú tanqui la porta" i l'efecte que volem produir és que la porta quedi tancada.

Els components de la competència comunicativa són els següents: 4 tipus de coneixements i habilitats:

·Competència lingüística/gramatical

·Competència sociolingüística

·Competència discursiva

·Competència estratègica

COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA/GRAMATICAL:

-Fa referència al domini del codi lingüístic.

-S'ocupa de:

·Nivell fonològic

·Nivell morfològic

·Nivell sintàctic

·Nivell lèxic i semàntic

COMPETÈNCIA SOCIOLINGÜÍSTICA:

-Fa referència a les regles socioculturals d'ús.

-S'ocupa de:

·La situació dels participants

·Propòsits de la interacció

·Normes i convencions de la interacció

COMPETÈNCIA DISCURSIVA:

-Fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere.

-S'ocupa de:

·Cohesió de la forma

·Coherència en el significat

COMPETÈNCIA ESTRATÈGICA:

-Fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per:

  a) Compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències

  b) Afavorir l'efectivitat de la comunicació

En conclusió, per ser un bon comunicador, cal tenir en compte el llenguatge, les llengües i la competència comunicativa, aquesta última és molt important perquè els components que la formen són bàsics. Primer, cal dominar el codi lingüístic, tant l'oral com l'escrit, en segon lloc, el bon comunicador s'ha d'adaptar a la situació i al propòsit, ja que no és el mateix fer una xerrada per a nens de 10 anys que una xerrada per als bombers del poble. En tercer lloc, cal destacar i diferenciar la coherència, la qual és el significat del text, que les idees es complementin bé i no hi hagi contradicció, de la cohesió, la qual vol dir que el text estigui ben lligat entre si, mitjançant, per exemple, connectors. Per acabar, en quart lloc cal estar molt atent al llenguatge verbal (veu, mirada, pauses, etc.) i el no verbal (gestos, moviment, cos, vestimenta, etc.)

Informació extreta del full Aprendre a parlar és una experiència social, Rosa Soler Prat.