En relació amb l'entrada que vaig parlar sobre poesia, us deixo la poesia que em vaig aprendre i vaig recitar davant la classe de COED divendres 12 de desembre de 2014.
Miquel Bauça (Imatge extreta de Google Imágenes) |
Vaig escollir el poema perquè em va agradar la història que explica: parla d'amor entre nois i noies, d'un barri pobre en el qual fa una petita critica a la societat (en referència als obrers) i cal dir que la manera com expressa la tristesa em va captivar.
La poesia diu així:
Els diumenges, a la tarda, al pobre barri
de Santa Marina, a la menuda rambla sense ocells,
amb arbres bruts de fums, amb cinema de dues pessetes,
al bar La Parra, amb el tocadiscs llogat, ballen
els fills dels obrers, sota la benigna mirada
de les mares grasses.
Els nois estrenyes les noies davant la setmana
de por que se'ls ve al damunt. Els nois no parlen.
Les noies somriuen i s'abandonen amb mesura
als braços i al ritme del fox. Les parelles
alternen, tristes, i s'evadeixen ... '... fins a l'eternitat!!!'
El cel és gris, com sempre, damunt el pobre, brut barri
de Santa Marina i damunt les parelles
que s'evadeixen fins a l'eternitat ...
Mique Bauçà
En conclusió, haig de dir que, tot i que estava molt nerviosa a l'hora de recitar-la, em va sortir bastant bé. Alguns aspectes a millorar serien parlar una mica més alt, tenir més feedback amb el públic i fer el final més interessant, ja que el vaig acabar molt ràpid.
Finalment, esmentar que la poesia la vaig extreure de la següent pàgina web:
No hay comentarios:
Publicar un comentario