EDUCACIÓ INFANTIL: "Vídeo y Educación"

Un cop llegit el primer capítol del llibre "Vídeo y Educación" de Joan Farrés de l'any 1992 de l'editorial Paidós (Barcelona) les idees principals que he extret són les següents:

L'era electrònica provoca canvis culturals i aquest generen canvis en l'estructura de la societat.
Les escoles s'estanquen en el passat i són racionals i jerarquitzades.
Els mitjans de masses són el medi ambient en el qual creixen les noves generacions i l'escola no els vol integrar en el seu àmbit.
L'home és insegur, té por al canvi i com a conseqüència es troba en una inadaptació.
Existeix una dissociació entre l'escola i la societat.
Fins ara, l'únic hemisferi que tenia importància era l'esquerra en el qual predomina la lògica, és a dir, la lectura, l'escriptura, el càlcul, el desenvolupament lineal i racions del pensament, etc.
Però gràcies als mitjans de masses l'era electrònica l'hemisferi dret comença a tenir predomini sobre l'actual importància de l'esquerra.

Per tant, les noves tecnologies estan alterant les maneres de pensament i d'expressió.
No és una qüestió de mitjans sinó de llenguatge, es tracta d'expressar-se audiovisualment perquè la comunicació és clau per la utilització didàctica del vídeo.
L'educació audiovisual és una forma d'expressió que comunica les idees a través de les emocions.
Hi ha una contradicció cultural que provoca indecisió i angoixa, la qual és que l'escola pretén educar als nens amb instruments i sistemes de fa cinquanta anys, però estan desbordats per la tècnica contemporània.
L'escola hauria de tenir en compte els mitjans dels quals disposa, la sensibilitat del nostre temps i els propis sistema cultural.
EDUCACIÓ EN ESTÈREO:

És una proposta unificadora i integradora.
Relaciona els dos hemisferis: cada un té la seva especificitat, però entre un i l'altre hi ha un pont.
Assumeix el millor dels mitjans de masses: la forma d'expressió que connecta amb la sensibilitat.
Facilita la unificació de l'entorn cultural.
Enriquiment en experiències de tot tipus: coneixements, sensacions, emocions, actituds, intuïcions, etc.

En conclusió, actualment percebem el món de manera diferent pels diferents canvis tecnològics per tant, som diferents i l'escola segueix ensenyant als alumnes amb mètodes tradicionals mentre es podria aprofitar molt més les eines tecnològiques que tenim al nostre abast. En concret, els vídeos han de saber utilitzar-se perquè tenen un nou llenguatge, l'audiovisual, i aquest arriba a partir de les emocions, ja que així els alumnes reflexionen, arriben a conclusions i ,d'aquesta manera, aprenen.

Un exemple és el següent vídeo el qual transmet una emoció (en aquest cas, compartir), té una música suggerent, unes imatges motivadores i no té narrador. Per tant, aquest vídeo es podria posar a la classe per debatre sobre aquest tema i fer diferents activitats, ja que l'objectiu és aprendre del vídeo.

En canvi, el següent és un "vídeo lliçó", és a dir, és ordenat, lineal i té un narrador que ens dóna molta informació. Aquest, seria ideal perquè cada alumne el mires de manera individual a casa seva per poder prendre apunts, ja que es pot anar parant els cops que facin falta, però molts docents el que fan és posar-lo a la classe i les conseqüències són que els alumnes no estan atents, desconnecten i no aprenen.